.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«els justos entraran a la vida eterna»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura de la profecia d’Ezequiel

Això diu el Senyor Déu:
«Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat el dia de núvols i boira.
Jo mateix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l’oracle del Senyor Déu. Buscaré l’ovella perduda, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia.»
I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu us diu això: «Judicaré entre l’un i l’altre, moltons i cabrits.»

Ez 34,11-12.15-17

Salm Responsorial

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

El Senyor és el meu pastor, no em manca res, 
em fa descansar en prats deliciosos. R

Em mena al repòs vora l’aigua, 
i allí em retorna. 
Em guia pels camins segurs 
per l’amor del seu nom.  R

Davant meu pareu taula vós mateix, 
i els enemics ho veuen; 
m’heu ungit el cap amb perfums, 
ompliu a vessar la meva copa. R

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor 
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys 
a la casa del Senyor. R

Sl 22,1-2a.2b-3.5.6 (R.: 1)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort.
Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist, cadascun al moment que li correspon: Crist el primer; després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.
Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort.
I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu, que li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.

1Co 15,20-26.28

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles:
«Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.
Després el Rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.”
Els justos li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?”.
El Rei els respondrà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.”
Després dirà als de la seva esquerra: “Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.”
Ells li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?”
Ell els contestarà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.”
I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna.»

Mt 25,31-46

"Quan estava necessitat em vau ajudar..."

Llegim avui una de les escenes més conegudes de tot l’Evangeli. És el moment que Jesús separa els pobles com un pastor separa les ovelles i les cabres. A uns els diu: Veniu, preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres quan tenia fam em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m. Als de l’altra banda els retraurà que no hagin fet cap d’aquests coses i per això la sentència és clara també: Lluny de mi, maleïts, aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seu àngels. La sentència del Rei va en funció del que han fet o han deixat de fer. Si han ajudat els altres, reben el Regne; si han estat egoistes i no s’han preocupat més que d’ells mateixos, van al foc etern. Ni en un cas ni en l’altre els que així actuaven sabien que ho feien a Crist; simplement feien, ajudaven, actuaven o deixaven de fer-ho. Adonem-nos també: que el Regne, el Pare l’ha preparat des de la creació del món per a nosaltres; el foc etern estava en canvi, estava preparat per al diable i els seus àngels. I el pecat dels qui són condemnats és pecat d’omissió: no han fet mal directament als seus germans però s’han despreocupat totalment de les seves necessitats.
Per tant, Déu vol la salvació de tothom: Recolliré les ovelles de tots els llocs on s’havien dispersat, buscaré l’ovella perduda, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, les pasturaré totes amb justícia diu el Senyor Déu a Ezequiel.
Pau ens recorda que Crist és Rei perquè ha ressuscitat d’entre els morts, no per cap poder temporal exercit a la terra. Destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder i posarà el Regne en mans de Déu. El darrer enemic destituït serà la Mort. Són cridats a participar d’aquest Regne estimant, amb fets, tots els germans sobretot els més necessitats. Al capvespre de la vida ens examinaran sobre l’amor.

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES